dilluns, 14 de gener del 2013

¡PLOM, MÉS QUE PLOM! De Jesús Cortés

TITOL: ¡PLOM, MÉS QUE PLOM!

AUTOR: Jesús Cortés

COL·LECCIÓ: Espurna

EDITORIAL: Edicións Bromera

LLOC I ANY DE PULICACIÓ: Alzira, 1992.

RESUM:
Albert és un jove a qui li agrada molt els experiments. Sempre està cap a dalt i cap a baix buscant que invent ha de fer. Sempre rep l'ajuda dels seus amics; L'Enrenou, Camil·la i Tellina. Albert va decidir fer un invent, un invent que revolucionaria el món de la maldat que hi ha per tots els llocs.
L'invent s'anomenaria BAT-2000. Albert volia que fóra un bon experiment, alguna cosa que deixara boca oberta a tots els que ho vegeren. Albert era un jove amb molta imaginació, li agradava molt l'acció, era divertit i per això volia fer l'invent BAT-2000 per a lliurar al món de tots els perills, encara que a vegades fóra un cabra boja i també molt cabut, que quan se li ficava alguna cosa en el cap fins que no ho aconseguira no pararia, perquè tot el que es proposa ho ha d'aconseguir.

VALORACIÓ PERSONAL:
Per a mi, el llibre encara que m'ha costat llegir-lo un poquet ha estat bé. Hi havia capítols divertits. M'ha paregut un llibre interessant de vore com un jove pot tindre tanta imaginació per a pensar a fer un experiment per salvar tots els mals i tota la delinqüència del nostre món. També m'ha paregut bé perquè es demostra que els que són amics i estan sempre ahí ajudant en tot el que poden, siga fàcil o siga difícil d'aconseguir com aquest aparell anomenat BAT-2000. Encara que havia de passar unes estones no molt agradables amb persones, aixo no m'ha agradat molt, però bé, el llibre ha estat bé i divertit.

SELECCIONA UN FRAGMENT DE LA NOVEL·LA I COMENTA PER QUÉ:
-¡Ostres! -va exclamar -, ¿això és un gos o un ratolí de corda?
La dona, en escoltar el comentari d'Albert, va fer cara de pomes molt molt agres mentre s'aguantava les ganes de defendre la seua Lina.
-Calla, Albert -li va dir Tellina mentre es posava roja com un titot.
-¡Però si sembla un cigró acabat d'agranar! -continuà ell tot observant com la gosseta ajupia el culet per fer una pixarradeta.
-¡Bandarra!- el va increpar la dona.
-¿Bandarra? ¿Aquesta dona m'ha dit bandarra?
Senyora, jo sóc un científic enmig d'un experiment que fins ara és tot un èxit. Vosté mai no ho comprendria. Em recorda vosté els mamuts. És clar que en el període quaternari ningú no es pintarrejava com va vosté. Segur que duu faixa de seguretat. ¡I quins cabells! Podia tallar-se'ls al zero i plantar-se el gos al cap...
La dona, inflada per un sobtat atac d'histèria, mamprengué Albert amb la bossa de mà mentre li cridava frenèticament:
-Bandarra, que ets un bandarra, un bocamoll!...

*Perque no em pareix bé que un xiquet es fique amb una dóna major, ni que una dóna major es fique amb un xiquet, això no hauria de passar, sempre cal tindre respecte cap a les persones .


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada