dilluns, 7 de gener del 2013

L'aranyeta Pinky


Hola, em cride Pinky, i sóc aquella pobre aranya que està en els banys dels homes en els bars, i tot per a que m'apunten i no embruten els banys.
La meua història va començar quan l'amo d'un bar de Pamplona estava fart de netejar els banys i va pensar que la millor idea era posar una aranyeta com jo en el fons del vàter per a que no embruten, com ja he dit abans. Aquesta idea tant bona, per a ell però no per a mi, se li va ocórrer quan em va veure penjat en el seu vàter i el graciós em va orinar d'amunt. No us penseu que m'agrada anar a les cases dels altres per a penjar-me de les tasses dels vàters. Va ser un dia que plovia molt i jo estava en el seu balcó, aleshores vaig veure la finestra de sa casa oberta, vaig pensar que si entrava i em amagava de les enormes gotes de pluja podria sobreviure i guardar-me del fred.
Una vegada dins vaig veure que l'amo de la casa estava dormint en el sofà del seu menjador amb la tele en el canal de la teletenda. Vaig anar molt tranquil per a no fer res de soroll, ja que si es despertava em podria matar amb la seua sabata. Em vaig dirigir directe al bany, perquè era l'única habitació on la llum estava encesa. Una vegada dins vaig veure que la tapa del vàter estava oberta i em vaig dirigir a tapar-la, perquè és una cosa que em molesta molt. Amb aquest risc vaig pujar els calaixos i vaig poder arribar al vàter sense problema. Quan vaig fer força per a baixar la tapa em vaig quedar enganxat i vaig anà darrera de la tapa.
L'home es va despertar per culpa del gran soroll que va fer la tapa al tancar-se, aleshores va entrar al vàter, va alçar la tapa i em va veure. Jo creia que anava a estirar la cadena, com podria fer tot el món, però no, el molt porc va decidir orinar-me damunt. Després d'orinar-me es va riure i amb un dit en la cadena va decidir no tirar-la. Es va anar corrent cap al menjador i mentrestant jo vaig eixir, jo no sabia que anava a fer, però va vindre amb una fulla i un llapis, es va seure en el vàter i jo estava en el sòl observant-lo, quan em vaig fixar estava dibuixant-me, així que em vaig anar abans que terminara i em matara.
A les tres setmanes vaig entrar a un bar que per una casualitat de la vida el seu amo era l'home del meu dibuix. Estava en una taula quan vaig veure que tots els hòmens que eixien del bany no paraven de riure, així que vaig entrar per a veure què passava.
Em vaig quedar molt sorprés quan vaig veure que dins del vàter hi havia una aranyeta idèntica com jo. Em vaig apropar a ella i a lo millor va ser per l'orina o pels productes de neteja, però l'aranyeta de plàstic em va parlar. Em va dir que no hi aguantava més, però li havien creat per aquest treball, i que cada pocs dies canviaven l'enganxina. Aleshores vaig pensar en anar-me'n d'aquell bar abans que algú m'atrapara en el bany. Però va ser massa tard i em van atrapar, i ací estic, en el bany d'aquest bar suportant els hòmens que vénen a orinar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada