Hola,
em cride Pinky, i sóc aquella pobre aranya que està en els banys
dels homes en els bars, i tot per a que m'apunten i no embruten els
banys.
La
meua història va començar quan l'amo d'un bar de Pamplona estava
fart de netejar els banys i va pensar que la millor idea era posar
una aranyeta com jo en el fons del vàter per a que no embruten, com
ja he dit abans. Aquesta idea tant bona, per a ell però no per a mi,
se li va ocórrer quan em va veure penjat en el seu vàter i el
graciós em va orinar d'amunt. No us penseu que m'agrada anar a les
cases dels altres per a penjar-me de les tasses dels vàters. Va ser
un dia que plovia molt i jo estava en el seu balcó, aleshores vaig
veure la finestra de sa casa oberta, vaig pensar que si entrava i em
amagava de les enormes gotes de pluja podria sobreviure i guardar-me
del fred.
Una
vegada dins vaig veure que l'amo de la casa estava dormint en el sofà
del seu menjador amb la tele en el canal de la teletenda. Vaig anar
molt tranquil per a no fer res de soroll, ja que si es despertava em
podria matar amb la seua sabata. Em vaig dirigir directe al bany,
perquè era l'única habitació on la llum estava encesa. Una vegada
dins vaig veure que la tapa del vàter estava oberta i em vaig
dirigir a tapar-la, perquè és una cosa que em molesta molt. Amb
aquest risc vaig pujar els calaixos i vaig poder arribar al vàter
sense problema. Quan vaig fer força per a baixar la tapa em vaig
quedar enganxat i vaig anà darrera de la tapa.
L'home
es va despertar per culpa del gran soroll que va fer la tapa al
tancar-se, aleshores va entrar al vàter, va alçar la tapa i em va
veure. Jo creia que anava a estirar la cadena, com podria fer tot el
món, però no, el molt porc va decidir orinar-me damunt. Després
d'orinar-me es va riure i amb un dit en la cadena va decidir no
tirar-la. Es va anar corrent cap al menjador i mentrestant jo vaig
eixir, jo no sabia que anava a fer, però va vindre amb una fulla i
un llapis, es va seure en el vàter i jo estava en el sòl
observant-lo, quan em vaig fixar estava dibuixant-me, així que em
vaig anar abans que terminara i em matara.
A
les tres setmanes vaig entrar a un bar que per una casualitat de la
vida el seu amo era l'home del meu dibuix. Estava en una taula quan
vaig veure que tots els hòmens que eixien del bany no paraven de
riure, així que vaig entrar per a veure què passava.
Em
vaig quedar molt sorprés quan vaig veure que dins del vàter hi
havia una aranyeta idèntica com jo. Em vaig apropar a ella i a lo
millor va ser per l'orina o pels productes de neteja, però
l'aranyeta de plàstic em va parlar. Em va dir que no hi aguantava
més, però li havien creat per aquest treball, i que cada pocs dies
canviaven l'enganxina. Aleshores vaig pensar en anar-me'n d'aquell
bar abans que algú m'atrapara en el bany. Però va ser massa tard i
em van atrapar, i ací estic, en el bany d'aquest bar suportant els
hòmens que vénen a orinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada