L'Aranya de les punteries

La primera vegada que em van dur a d’aquell lloc estava un poc nerviosa, perquè no sabia quina posició anava a ocupar. Segons vaig sentir anava a estar pegada al vàter, aquell bar era desagradable i obscur. Arriba el moment d’apegar-me en el vàter, a partir d’ara el meu acompanyant en esta vida curta que m’espera, l’aigua estava plena de pixum i amb cagallons dels humans. El primer humà que entra per apuntar-me amb el seu canó sense pietat i em va banyar de dalt a baix sense deixar ninguna part del meu cos sense banyar, eixa era la vida que m’esparava, tots els humans apuntant-me i banyant-me. Així va transcórrer el primer dia en aquell bar, i sobretot en aquell bany que estava fet un desastre. El segon dia va ser molt paregut però amb menys humans des del primer dia. Va passar una setmana i jo estava més seca i més estropeada que el primer dia que em varen ficar en eixe vàter, estava ja avorrida de veure tants humans i tants canyons tirant pixum. El dia octau va entrar un humà que estava fora de si, que encara que estiguera jo allí per a que m’apuntaren ell tira el pixum fora i moltes poques vegades dins del vàter, crec que va ser la primera vegada que no em banya fins eixe moment. L’humà va ser l’únic va tirar de la cadena i em va netejar un poc de l’olor que feia en eixe moment, va eixir del bany tirant líquid d’una botella d’un litre de cervesa i va deixar el bany tot empestat de cervesa i amb tota la cervesa pel terra, això va ser el més destacat d’aquell dia. Al dia següent, que va ser el dia nové, i a les 7 del matí va entrar la netejadora a netejar el empastre que havia fet el borratxo d’ahir. La netejadora va netejar tot el bany, l’espill, la pica, el pis... A mi també em neteja tirant sabó i tirant de la cadena. Aquell dia també va ser un dia molt avorrit, va ser el de sempre, una pixaeta i estirar de la cadena, era un dia normal i corrent amb la rutina de sempre. Total que aquell dia em va passar rápid, i arriba el dia desé de la meua curta vida, aquest dia també em va passar rápid com sempre, el dia onze era un dels dia que menys hidratat em trobava i menys seca, notava que era el final de la meu curta vida. Al dia següent va arribar la netejadora per a llevar-me d’aquell bany, quan em lleva duia altra aranyeta en la mà per a substituir-me, jo vaig durar 12 dies i no 15 com dien els meus inventors. Quan la netejadora m’agafà em va portar amb la seua má i em va tirar a una bossa de fem amb altres porqueries que havien tirat en aquella bossa, en aquella bossa vaig viure les meues últimes hores de vida. Notava que em secava poc a poc i me n’anava a l’altra vida, les meues últimes paraules varen ser “em seque, adéu”, i així va ser la meua curta vida en aquell trist bany obscur i desert.