La vida de l'aranya

La vida de l'aranya

Jo estava a ma casa situada a la selva amazónica, en un arbre amb moltíssimes branques i molt gran, montant la meua teranyina, un dia tranquil com un altre, quan de repent vaig sentir un cotxe aproximar-se, un humà va traure unes gàbies del maleter i es va aproximar a mi, una mà gran, rasposa i amb uns dits que pareixien botifarres em van agafar i em va posar dins un pot de vidre, amb foradets a la tapa per poder respirar. Em varen ficar al cotxe, em varen tancar, arrancaren i ens n'anàrem de la selva. Em vaig dormir unes quantes hores, quan vaig despertar estava en una gàbia amb unes amigues meues que no veia de fa temps. Amigues de la selva on vivia que havien desaparegut i ningú sabia res d'elles.

Mentres conversàvem i ens contàvem el que era de la nostra vida fins ara, aparegué altra má, esta vegada més fina i suau com si siguera d'una dona jove, i em va a agafar de les potes, em traslladà a una gàbia a mi sols i em va tindre menjant pa i aigua 3 dies seguits, no tenia lloc per a moure'm perquè era molt petit i estava molt cansat perquè no menjava, només que eixe horrorós pa. Fins que arribá el dia que em traslladaren a un lloc més espaiós, blanc, gran i net, tenia mosquits i mosques per a caçar i sempre estava mullat. Era millor que viure a qualsevol teranyina feta per una aranya, era magnífic, ho tenies tot.

Moltes vegades jo estava tranquil·let a casa quan de repent plovia i em mullava més del que ja estava, quan les gotes de la pluja em pegaven jo em esvarava i em relliscava per la paret fins a un llac menut que hi havia al fons de la meua nova casa. Quan plovia, la pluja no era com la que jo estava acostumat a vore, era d'un color mes groguenc i olorava molt més malament. De vegades també queia alguna cosa pareguda a un tronc d'un arbre, era marronet, gegant i feia olor a podrit, a descompost... De vegades queia una espècie de pluja enfangada amb un olor insoportable que venia acompanyada te trons, sols trons, no es veien rellamps. Però tot l'olor, la pluja groguenca i el tronc marró desapareixia quan una tromba d'aigua queia suaument per les parets de ma casa i s'ho engolia tot el llac de la part de baix d'on jo visc.

En una d'aquelles trombes d'aigua vaig caure al llac, de repent va caure un tronc del cel acompanyada de rellamps pestilencs que em varen fer afonar-me al fons del llac. Quan de sobte em va engolir el llac acompanyat del tronc l'aigua groguenca i l'aigua marró i vaig parar en un riu. Surant vaig arribar a altra selva plena d'arbres grandíssims, em recordava a ma casa del principi i em vaig quedar allí.

Tot aquest text, l'estic relatant des de la meua nova i espere que última casa.