Hola,
sóc Aracnia, l´aranya que està a l'interior de la tassa de vàter
del bany dels homes, no aguante més que em tracten com si no
tinguera sentiments i em vegen como si fóra una diana a la qual
poden disparar sempre que volen. L'olor és molt roina, entenc que no
volen que deixen el lavabo sempre embrutat d´orina però després em
deixen la meua pell mès clara del que està. Matí a matí visc com
si estiguera en una peladilla de la qual no puc escapar però estic
apegada com si jo fora una pressa a la qual volen menjar. En la meua
panxa posa “Made in Spain”, sí, sóc creada a Espanya, allò és
estrany que no me varen crear el xinesos amb tanta tecnologia nova
que tenen i tant aparells. El meu preu és molt barat a les tendes de
vint duros, però cada vegada al prospecte posen més mentides, diuen
que l'olor dura quasi un més , i no dura ni dos setmanes la meua
oloreta a llima.
M´agradaria més un
olor a maduixa o a meló perquè m'agrada més, el típic ambientador
de llima ja està molt vist, si creen noves aranyes (espere que no)
m'agradaria que el seu olor fóra de maduixa o fruites del bosc,
adore eixa olor. Recorde la meua oloreta neta,
enyore eixe temps en què estava tancada abans que estar en este lloc
on m'orina la gent, estic molt enfadada amb la nova vida que tinc,
només val perquè m'orinen, i sols tinc en el cap que després de
dos setmanes em tiraran al contenidor i ja no tindré més esta vida,
per una part estic feliç i per un altra no ho estic, però no puc
fer res, tant sols conte els dies, és com si estiguera en la meua
pròpia presó, l'únic que puc fer és pensar i pensar una altra
vegada, ja que somniava ser llibre, com més que una simple aranyeta
de banys.Estic pensant que tinc una visió d'un ull més gran que
l´altre, damunt de suportar tot això em fabriquen defectuosa això
és per a riure o posar-se a plorar, els enviaria a fer manilles però
no sóc ni persona, sols un aràcnid que vol tindre una vida de
veritat, que no tinc ni boca per a menjar mosques ni fil per a fer
telaranyes. Esperava que els temps passara i poder ser una aranyeta
de veritat, crec que tant de temps que estic ací, que
seran dos o tres dies de res, ja estic pensant en tot això, m´estic
posant malalta de tant de pensar-lo però a qui li importa, ningú
sap que tinc sentiments, tan sols sóc un altre joc per a la gent.
Per fi arriba el dia: va aparèixer xiquet que em va agarrar amb les
seus mans i a la vegada vaig ser lliure, estic en la seua habitació
com altres jocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada