dilluns, 21 de gener del 2013

ARACNIA


Hola, sóc Aracnia, l´aranya que està a l'interior de la tassa de vàter del bany dels homes, no aguante més que em tracten com si no tinguera sentiments i em vegen como si fóra una diana a la qual poden disparar sempre que volen. L'olor és molt roina, entenc que no volen que deixen el lavabo sempre embrutat d´orina però després em deixen la meua pell mès clara del que està. Matí a matí visc com si estiguera en una peladilla de la qual no puc escapar però estic apegada com si jo fora una pressa a la qual volen menjar. En la meua panxa posa “Made in Spain”, sí, sóc creada a Espanya, allò és estrany que no me varen crear el xinesos amb tanta tecnologia nova que tenen i tant aparells. El meu preu és molt barat a les tendes de vint duros, però cada vegada al prospecte posen més mentides, diuen que l'olor dura quasi un més , i no dura ni dos setmanes la meua oloreta a llima.
M´agradaria més un olor a maduixa o a meló perquè m'agrada més, el típic ambientador de llima ja està molt vist, si creen noves aranyes (espere que no) m'agradaria que el seu olor fóra de maduixa o fruites del bosc, adore eixa olor. Recorde la meua oloreta neta, enyore eixe temps en què estava tancada abans que estar en este lloc on m'orina la gent, estic molt enfadada amb la nova vida que tinc, només val perquè m'orinen, i sols tinc en el cap que després de dos setmanes em tiraran al contenidor i ja no tindré més esta vida, per una part estic feliç i per un altra no ho estic, però no puc fer res, tant sols conte els dies, és com si estiguera en la meua pròpia presó, l'únic que puc fer és pensar i pensar una altra vegada, ja que somniava ser llibre, com més que una simple aranyeta de banys.Estic pensant que tinc una visió d'un ull més gran que l´altre, damunt de suportar tot això em fabriquen defectuosa això és per a riure o posar-se a plorar, els enviaria a fer manilles però no sóc ni persona, sols un aràcnid que vol tindre una vida de veritat, que no tinc ni boca per a menjar mosques ni fil per a fer telaranyes. Esperava que els temps passara i poder ser una aranyeta de veritat, crec que tant de temps que estic ací, que seran dos o tres dies de res, ja estic pensant en tot això, m´estic posant malalta de tant de pensar-lo però a qui li importa, ningú sap que tinc sentiments, tan sols sóc un altre joc per a la gent. Per fi arriba el dia: va aparèixer xiquet que em va agarrar amb les seus mans i a la vegada vaig ser lliure, estic en la seua habitació com altres jocs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada