dilluns, 21 de gener del 2013

10193, escuma de mar, de Manel Joan i Arinyó

Titol: 10193, escuma de mar
Autor: Manel Joan i Arinyó
Colecció: Narrativa
Editorial: Periferic Edicions
Lloc y any de la publicació: Catarroja (València), 2007

Resum: Aquest llibre ens relata la història d'un ex-soldat de la República Espanyola, Joaquín Mas Catalán, que va ser exiliat a França quan la querra finalitzà. Allí va caure presoner de l'exercit Alemà i va ser traslladat d'un camop de concentració a un altre. Un dia va ser destinat a la ciutat de Mathausen, on primer el van recluir al camp de Mathausen i més tard a Gusen I, considerat un dels pitjors. Allí va super a dures penes un calvari de 4 anys de duració, on viu en les seves propies carns la cara més terrorífica del ser humà. Va aprendre a sobreviure, a conseqüencia de llirar-se de la condició de persona. Molts companys seus moriren, com el seu germà, amb el qual va ser apresat desde l'inici. Finalment, el 5 de maig de 1945, l'exercit Americà els va alliberar  i Joaquim començà un camí sense destí concret per viure la vida que ara li tornava a pertanyer.

Valoració personal: Encara que la forma de narrar la novel·la que te l'autor no m'ha agradat molt, per la seva rapidesa i el poc detall que es dona a les escenes, així com la poca capacitat d'atracció que te en algunes parts, les quals podrien haver donat més de sí, la història m'ha paregut conmovedora. Sobretot al final del llibre, on l'autor aconsegueix eixe atractiu que escasseja a la resta del llibre. Si et detens a pensar en com ho va haver de  passar inclús es pot aplegar a sentir l'alegria a l'hora de l'alliverament. La rabia i impotencia de cada un dels reclosos i sed de venjança que es va propiciar per part dels presoners sobre els guardes en l'alliberament. A més l'història és una traducció literaria de les notes que el verdader Joaquim escrivia quan va ser apresat al camp de concentració.

Fragment del text: Quan la ràbia del centinella va esbravar-se, deixá l'altre estirat a terra i se n'allunyà uns metres. Jo el mirava com dient-li "Has fet el que havies de fer, èrò haguera sigut millor, i sobretot més just, que hagueres acabat amb ell"

He seleccionat aquest fragment perqué és una de les tan hipòcrites mostres d'humilitat que alguns centinelles i caporals feien vore. Ací un caporal li donà una pallissa cuasi mortal a Joaquim sols per ser Espanyol i el centinella, que jerarquicament és superior al caporal ho veu tot. Aleshores ajuda Joaquim a recuperar-se i després li pegà una pallissa al caporal. Joaquim ho agraeix, però preferiria que l'haguera matat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada