10193, escuma de mar, de Manel Joan i Arinyó

Titol: 10193, escuma de mar
Autor: Manel Joan i Arinyó
Colecció: Narrativa
Editorial: Periferic Edicions
Lloc y any de la publicació: Catarroja (València), 2007

Resum: Aquest llibre ens relata la història d'un ex-soldat de la República Espanyola, Joaquín Mas Catalán, que va ser exiliat a França quan la querra finalitzà. Allí va caure presoner de l'exercit Alemà i va ser traslladat d'un camop de concentració a un altre. Un dia va ser destinat a la ciutat de Mathausen, on primer el van recluir al camp de Mathausen i més tard a Gusen I, considerat un dels pitjors. Allí va super a dures penes un calvari de 4 anys de duració, on viu en les seves propies carns la cara més terrorífica del ser humà. Va aprendre a sobreviure, a conseqüencia de llirar-se de la condició de persona. Molts companys seus moriren, com el seu germà, amb el qual va ser apresat desde l'inici. Finalment, el 5 de maig de 1945, l'exercit Americà els va alliberar  i Joaquim començà un camí sense destí concret per viure la vida que ara li tornava a pertanyer.

Valoració personal: Encara que la forma de narrar la novel·la que te l'autor no m'ha agradat molt, per la seva rapidesa i el poc detall que es dona a les escenes, així com la poca capacitat d'atracció que te en algunes parts, les quals podrien haver donat més de sí, la història m'ha paregut conmovedora. Sobretot al final del llibre, on l'autor aconsegueix eixe atractiu que escasseja a la resta del llibre. Si et detens a pensar en com ho va haver de  passar inclús es pot aplegar a sentir l'alegria a l'hora de l'alliverament. La rabia i impotencia de cada un dels reclosos i sed de venjança que es va propiciar per part dels presoners sobre els guardes en l'alliberament. A més l'història és una traducció literaria de les notes que el verdader Joaquim escrivia quan va ser apresat al camp de concentració.

Fragment del text: Quan la ràbia del centinella va esbravar-se, deixá l'altre estirat a terra i se n'allunyà uns metres. Jo el mirava com dient-li "Has fet el que havies de fer, èrò haguera sigut millor, i sobretot més just, que hagueres acabat amb ell"

He seleccionat aquest fragment perqué és una de les tan hipòcrites mostres d'humilitat que alguns centinelles i caporals feien vore. Ací un caporal li donà una pallissa cuasi mortal a Joaquim sols per ser Espanyol i el centinella, que jerarquicament és superior al caporal ho veu tot. Aleshores ajuda Joaquim a recuperar-se i després li pegà una pallissa al caporal. Joaquim ho agraeix, però preferiria que l'haguera matat.

Els papers àrabs, d' Ivan Carbonell.

Els papers àrabs

1.FITXA BIBLIOGRÀFICA

TITOL: Els Papers Àrabs.

AUTOR/A: Ivan carbonell.

COL·LECCIÓ: Narrativa Juvenil.

EDITORIAL: Edicions del Bullent.

LLOC I ANY: Picanya, Març del 2011.

2.RESUM

Dos col·legis de la comarca de València (Concentaina i Riba-roja de Túria) van junts de viatge a Rialp i a Andorra. Allí fan amics nous, es coneixen entre ells i intenten esbrinar quin és el misteri que porta Òscar, un dels professors de Riba-roja. Deprés del viatge els alumnes de Concentaina contactaren amb els de Riba-roja per a que pogueren controlar des d'allí al seu professor de valencià. Els alumnes de Riba-roja segueixen al professor Òscar amb tot, aquestos busquen a la biblioteca de Riba-roja (al seu institut) uns manuscrits àrabs relacionats amb el que duia el professor Òscar.

Aquestos en busca de noves pistes i d'algun tresor arriben fins a la Bassa barreta i al pic de l'Agüila i ales antenes, per trobar pistes, finalment després de finalitzar el curs els alumnes de Concentaina van anar fins a Riba-roja a veure el gran tresor. Allí van anar fins a Benaguasil a una casa àrab abandonada, allí van trobar la següent pista que els duia fins el tresor. Al poc de temps i després d'esbrinar on el podien trobar, van arribar fins al menestir de Porta celi. Una vegada arribats es van donar compte que un par d'homens i mafiosos els seguien, finalment es van desfer d'ells i enseguida va arribar la policia, els alumnes de Concentaina i Riba-roja van pujar fins a una petita hermita que es trobava a l'alt d'una montanya. Una vegada excabat el terreny van descobrir un cofre de monedes d'or, que finalment es va endur la policia.

3.VALORACIÓ PERSONAL

Aquest llibre m'ha agradat molt, ja que és d'un tema de misteri i molt interesant. Aquesta història passa a la nostra comarca a la que visc i m'ha agradat molt conéixer eixos grans misteris que pocs coneixen de la nostra comarca. Pel que més m'ha interessat era perquè eixen llocs on normalment passetge a l'estiu amb les meues amigues.

4.SELECCIONA UN FRAGMENT DE LA NOVEL·LA I COMENTA PERQUÉ

“Després de dinar al poble de Vimbodí i Poblet, havien arribat al Monestir de Poblet, on la guia agrupà tots els alumnes i els pregà silenci abans d'entrar al monestir i les torres del monestir davant de la porta d'entrada esperaven instruccions” Pg.17 ens conta la primera reunió en la primera excursió del viatge a Rialp.

La momia

Data : 24-01-2007

Loc : Tula, Rússia central

Nombre de la víctima : Vladimir Ledenev

Número de l'informe : 87.924.556

Un home assegut en una cadira recolza el cap en la taula. Va vestit amb un barret de llana, una camisa a quadres, uns pantalons vaquers negres i unes sabatilles d'anar per casa del València C.F. L'home té la camisa despassada fins als tres primers botons. Al seu costat, a la taula, es troba una ampolla de vodka buida i uns diaris que daten de l'any 2000.

A la butxaca dreta dels pantalons té una cartera amb 100 rubles, una targeta de crèdit, una entrada per l'òpera del dia 2000.12.21 i el seu DNI.

Sembla que el cadàver porta sense vida 6 anys, els diaris que té al costat del cap ens ho indiquen i el seu cos ja quasi està en estat de descomposició, no gaire avançada gràcies al fet que a Rússia fa molt de fred i sembla ser que aquest home va morir en l'hivern tan fresc de Rússia. Les llums han estat enceses durant tots aquests anys. I al frigorific que continua obert hi ha unes llandes de tonyina

podrides. En l'habitació de la vcictima sols hi havia un vestit de pres, i un document que pareix acreditar que posteriorment va estar empresonat.

No té molts aliments ni utensilis de cuina ni neteja, el que ens indica que ha viscut ací molt poc de temps.

Els ulls del llac

FITXA BIBLIOGRÀFICA Adrián Pascual

-Títol: Els ulls del llac
-Autor: Francesc Mompó
-Editorial: Alfaguara-Voramar
-Lloc i any de publicació: Madrid, febrer del 2004

RESUM

Carles és un xic de setze anys que està creat per l´escriptor, quan sempre que escriu l´escriptor de forma roïna d´ell, Carles es posa pel mig. Carles viu a una segona avinguda de baixa categoria. Totes les nits anava amb la seua colla d´amics que està composta per Anna, el Paella (el seu cosí), Felo i Quim. Carles és l´únic que volia es estrenar-se amb alguna xicona. L´escriptor va crear un nou personatge anomenat Lluís (El Poeta). Lluís va proposar que la colla d'amics fera un desig als déus, el Lluís va proposar que per a que funcionara havien d'agafar un sac blanc i flors de Malva-rosa. Carles i Ana es van saltar les classes i van anar a un parc on hi havia plantes, es van asseure i l´Anna i el Carles es varen besar. El Carles als dies següents va tenir un somni on estava en un llac i li apareixien uns ulls i als final del llac un altres. A la nit de Sant Joan la colla va anar a la platja, van anar a per la llenya quan de sobte el Carles va veure una colla d´amigues. El Carles va anar i es va fer com si es caiguera i va conèixer a la Montse. La Montse li va dir que després la buscara pel pàrquing, mentre que estava ja tota la colla de amics va veure en el cel a Lluís. Després de tot això se'n va anar amb la Montse al seu apartament i es va estrenar. Al dia següent va eixir de l'apartament corrent fins a una cabina i va cridar a la Núria i li va dir que l´estimava.

VALORACIÓ PERSONAL

El llibre m´ha agradat, però m´ha costat un poc d'entendre, perquè l´escriptor parlava amb el personatge que estava creant. El que més m´ha agradat ha sigut quan quedaven tota la colla d'amics en la barriada i es posaven a parlar entre ells i a vegades tenien discusions per qualsevol cosa.

FRAGMENT DE LA NOVE·LA

Núria, sóc Carles. Et vull veure ara. Ja t´ho explicaré. T´estime. M´agrada aquest fragment perquè Carles es dona compte que a la que volia de veres era a Núria i que els ulls que havia a la fi del llac eren els d´ella.

Solidaritat, Vicent Navarro

 
Titol: Solidaritat
Autor: Vicent Navarro
Col·leccio: La moto
Editorial: Tàndem
Lloc i any de publicació: València, 2004

Resum:
Una xiqueta que li deien Sara li varen fer els tres regals de la seua vida, eren una bici, un llibre i un ordinador. Ella sempre anava a llegir a la seua muntanya preferida, alli conegue a una xica, ella era extranjera, de Algéria. Ella es dia Salima, li va contar a Sara que el seu besavi era de la Vila Joiosa, que va imaginar a Algéria cuan la querra civil que va pasar a Espanya el 1939. Sara va acompanyar a Salima a una platja, que alli varen vindre dues persones que vaixaren de una varqueta. Sara li proposa a Salima que se’n anara a sa casa a ser la asistenta i que se quedara a viure, Sara liu digué als seus pares, ells digueren que li pareixia bé. Cuan ana a dirliu a Salimatroba el mocador i ibre que sempre duia, estava a terra i Sara pensa l’havien secuestrat. A Salima se l’havien andut a Algéria l’organitzacio de “Fora moros”. Sara es va proposar anar a buscar-la a Algéria, cuan ana a Alacant per a anar a Algéria va buscar per el port a vore si la trobava pero alli sols hi havien arabs per a agafar el vaixell. Sara es va colar en el vaixell aon portaven els imigrants al seu pais, Sara va fer un poc de soroll i un home la va perseguir, ella es va anar corrent del vaixell. Es va colar en un garatge aon feien carreres ilegals, cuant en un moment donat va entrar la policia. I un home va agafar a Sara per a salvar-la, ell li va preguntar que si tenia lloc per a dormir, inmediatament digué que no i se la va enportar a sa casa. ell vivia en dos companys més a sa casa, i els tres treballaven en un grup de imigrants que es deia “solidaritat”. Sara la nit que va dormir en el pis al dia següent va abandonar la casa per a anar s’en a Algéria a buscar a Salima. Va agafar-se als contenidors per a embarcar-se en el vaixell per a que no la vegueren. Sara va arribar a Algéria i es va allotjar en la casa de uns amics que havia conegut en el vaixell. Sara anava caminant per la vora de la carretera i a 200 metres va vore una parada d’autobusos. Sara es va amagar d’arrere de l’autobus per a que no la veguera ningu, ella va ser l’ultima en pujar i cuant puja a l’autobus es va dormir.

ARACNIA

Hola, sóc Aracnia, l´aranya que està a l'interior de la tassa de vàter del bany dels homes, no aguante més que em tracten com si no tinguera sentiments i em vegen como si fóra una diana a la qual poden disparar sempre que volen. L'olor és molt roina, entenc que no volen que deixen el lavabo sempre embrutat d´orina però després em deixen la meua pell mès clara del que està. Matí a matí visc com si estiguera en una peladilla de la qual no puc escapar però estic apegada com si jo fora una pressa a la qual volen menjar. En la meua panxa posa “Made in Spain”, sí, sóc creada a Espanya, allò és estrany que no me varen crear el xinesos amb tanta tecnologia nova que tenen i tant aparells. El meu preu és molt barat a les tendes de vint duros, però cada vegada al prospecte posen més mentides, diuen que l'olor dura quasi un més , i no dura ni dos setmanes la meua oloreta a llima.

M´agradaria més un olor a maduixa o a meló perquè m'agrada més, el típic ambientador de llima ja està molt vist, si creen noves aranyes (espere que no) m'agradaria que el seu olor fóra de maduixa o fruites del bosc, adore eixa olor. Recorde la meua oloreta neta, enyore eixe temps en què estava tancada abans que estar en este lloc on m'orina la gent, estic molt enfadada amb la nova vida que tinc, només val perquè m'orinen, i sols tinc en el cap que després de dos setmanes em tiraran al contenidor i ja no tindré més esta vida, per una part estic feliç i per un altra no ho estic, però no puc fer res, tant sols conte els dies, és com si estiguera en la meua pròpia presó, l'únic que puc fer és pensar i pensar una altra vegada, ja que somniava ser llibre, com més que una simple aranyeta de banys.Estic pensant que tinc una visió d'un ull més gran que l´altre, damunt de suportar tot això em fabriquen defectuosa això és per a riure o posar-se a plorar, els enviaria a fer manilles però no sóc ni persona, sols un aràcnid que vol tindre una vida de veritat, que no tinc ni boca per a menjar mosques ni fil per a fer telaranyes. Esperava que els temps passara i poder ser una aranyeta de veritat, crec que tant de temps que estic ací, que seran dos o tres dies de res, ja estic pensant en tot això, m´estic posant malalta de tant de pensar-lo però a qui li importa, ningú sap que tinc sentiments, tan sols sóc un altre joc per a la gent. Per fi arriba el dia: va aparèixer xiquet que em va agarrar amb les seus mans i a la vegada vaig ser lliure, estic en la seua habitació com altres jocs.

¡PLOM, MÉS QUE PLOM! De Jesús Cortés

TITOL: ¡PLOM, MÉS QUE PLOM!

AUTOR: Jesús Cortés

COL·LECCIÓ: Espurna

EDITORIAL: Edicións Bromera

LLOC I ANY DE PULICACIÓ: Alzira, 1992.

RESUM:

Albert és un jove a qui li agrada molt els experiments. Sempre està cap a dalt i cap a baix buscant que invent ha de fer. Sempre rep l'ajuda dels seus amics; L'Enrenou, Camil·la i Tellina. Albert va decidir fer un invent, un invent que revolucionaria el món de la maldat que hi ha per tots els llocs.

L'invent s'anomenaria BAT-2000. Albert volia que fóra un bon experiment, alguna cosa que deixara boca oberta a tots els que ho vegeren. Albert era un jove amb molta imaginació, li agradava molt l'acció, era divertit i per això volia fer l'invent BAT-2000 per a lliurar al món de tots els perills, encara que a vegades fóra un cabra boja i també molt cabut, que quan se li ficava alguna cosa en el cap fins que no ho aconseguira no pararia, perquè tot el que es proposa ho ha d'aconseguir.

VALORACIÓ PERSONAL:

Per a mi, el llibre encara que m'ha costat llegir-lo un poquet ha estat bé. Hi havia capítols divertits. M'ha paregut un llibre interessant de vore com un jove pot tindre tanta imaginació per a pensar a fer un experiment per salvar tots els mals i tota la delinqüència del nostre món. També m'ha paregut bé perquè es demostra que els que són amics i estan sempre ahí ajudant en tot el que poden, siga fàcil o siga difícil d'aconseguir com aquest aparell anomenat BAT-2000. Encara que havia de passar unes estones no molt agradables amb persones, aixo no m'ha agradat molt, però bé, el llibre ha estat bé i divertit.

SELECCIONA UN FRAGMENT DE LA NOVEL·LA I COMENTA PER QUÉ:

-¡Ostres! -va exclamar -, ¿això és un gos o un ratolí de corda?

La dona, en escoltar el comentari d'Albert, va fer cara de pomes molt molt agres mentre s'aguantava les ganes de defendre la seua Lina.

-Calla, Albert -li va dir Tellina mentre es posava roja com un titot.

-¡Però si sembla un cigró acabat d'agranar! -continuà ell tot observant com la gosseta ajupia el culet per fer una pixarradeta.

-¡Bandarra!- el va increpar la dona.

-¿Bandarra? ¿Aquesta dona m'ha dit bandarra?

Senyora, jo sóc un científic enmig d'un experiment que fins ara és tot un èxit. Vosté mai no ho comprendria. Em recorda vosté els mamuts. És clar que en el període quaternari ningú no es pintarrejava com va vosté. Segur que duu faixa de seguretat. ¡I quins cabells! Podia tallar-se'ls al zero i plantar-se el gos al cap...

La dona, inflada per un sobtat atac d'histèria, mamprengué Albert amb la bossa de mà mentre li cridava frenèticament:

-Bandarra, que ets un bandarra, un bocamoll!...

*Perque no em pareix bé que un xiquet es fique amb una dóna major, ni que una dóna major es fique amb un xiquet, això no hauria de passar, sempre cal tindre respecte cap a les persones .